Dimecres passat es va fer lliurament dels Premis de Caixa d'Enginyers 2020-21 als nostres egressats Tamara Torrecillas Martínez (Enginyeria Multimèdia) i Jorge Abellán Ramos (Arquitectura Tècnica), en el despatx d'Adreça de l'Escola Politècnica Superior.

Les històries que hi ha darrere de l'èxit de Tamara i de Jorge en els seus estudis són inspiradores. La seua situació no era fàcil i es van créixer, van canviar de rumb i van ser capaços d'adaptar-se. Ens van contar la seua gran història de superació i els demanem compartir-la.

Després d'uns dies d'introspecció, tasca que no és fàcil, els dos han volgut escriure unes paraules i compartir la seua història. Potser ajuda a altres persones quan troben dificultats en el seu pas per la universitat. Potser també ens ajuda a valorar i agrair les nostres circumstàncies i els nostres suports quan ens va bé.

Javier Álvarez Penalva va fer lliurament del premi per part de Fundació Caixa d'Enginyers en l'acte en què van estar també presents Virgili Gilart, director de l'EPS, Sonia Vázquez i María Dolores Andújar, coordinadores acadèmiques dels graus d'Enginyeria Multimèdia i Arquitectura Tècnica, respectivament, i Encarnación Gimeno, coordinadora acadèmica de Comunicació i Igualtat de l'EPS.

 

Quan em pregunten quin és el secret per a haver aconseguit bones notes em sembla una pregunta complexa de contestar. Crec que en el meu cas el secret resideix en l'educació que he rebut des de xicoteta. Provinc d'una família humil que sempre ha treballat perquè no em faltara de res i poguera tenir uns bons estudis. La meua família sempre ha sigut el meu model a seguir i són ells els qui m'han ensenyat el valor de l'esforç i la responsabilitat.

El camí fins al dia d'avui no sempre ha sigut fàcil. Durant l'adolescència, igual que moltes persones desgraciadament, vaig patir bullying, i igual que moltes d'elles, tampoc ho vaig explicar a casa. Vaig créixer sentint per part d'altres estudiants que traure bones notes no servia per a res i que l'esforç que estava realitzant seria en va.

Quan vaig entrar en la Universitat d'Alacant vaig començar el doble grau de DADE, però a l'any i mig, malgrat estar traient bones notes, vaig decidir que aqueixa no era la meua vocació. Vaig rebre comentaris que estava cometent un error i que no em seria fàcil aprovar en una enginyeria venint de mixtes. El meu únic problema va ser que en canviar-me de carrera vaig perdre el dret a la beca MEC durant els primers anys, per la qual cosa vaig decidir eixir-me de DADE abans d'acabar el segon any i posar-me a treballar per a pagar-me els meus estudis.

En entrar en Enginyeria Multimèdia assignatures com a Física van suposar un esforç major, ja que no tenia el mateix nivell que els meus companys que l'havien estudiat en Batxillerat. En el segon quadrimestre em vaig enamorar de la programació de la mà d'Alicia Garrido, que va establir les bases de tots els coneixements que he anat adquirint al llarg d'aquests anys. Vaig tenir molta sort amb els meus companys i vaig trobar al millor equip de treball possible, unes persones que s'esforçaven a realitzar unes pràctiques de les quals sentir-nos orgullosos i a les quals dec part dels meus mèrits.

De la Universitat d'Alacant m'emporte experiències i persones increïbles. Al final el més important envoltar-se de gent que et dóna suport i t'anima a aconseguir tot el que et proposes, aqueix per a mi és el meu gran èxit.